Un nou capitalisme

El G20 no troba el camí

Reforçar l'impuls i la coordinació de polítiques de reactivació econòmica. Aquest va ser el missatge més concret de la cimera del G-20 a Washington (amb la presència de Zapatero). Una conclusió tan ambigua com poc ortodoxa. Tot el contrari del que es pretenia: adoptar les mesures concretes que permetessin fixar un full de ruta davant de l'actual crisi i davant de la recessió (almenys a Europa i els EUA) que tots els organismes auguren per a l'imminent 2009 i que ja estem veient durant aquest darrer trimestre.

Tampoc trobem entre les conclusions de la cimera les bases de la creació d'un nou capitalisme (quasi res), i els tan necessaris canvis en la regulació i la supervisió del sistema financer. Aquests, han quedat pendents del resultat de futures reunions de treball entre els ministres de Finances, que hauran de presentar les seves conclusions abans del 31 de març. Les diferències entre l’administració Bush (més lliberal) i l'europea (més intervencionista), unida al voltant d'un missatge únic i liderada pel seu hiperactiu president de torn, Nicolas Sarkozy, no ho van fer possible, de moment. Les conclusions de la cimera no avalen les tesis intervencionistes defensades des d’Europa (ajuda directa a sectors estratègics com el de l'automòbil, per exemple) i deixa clar que la llibertat de mercat no es pot discutir. La cimera va acabar amb el compromís de tots els assistents de no adoptar mesures proteccionistes.

Potser la conclusió més evident és que el capitalisme no es pot canviar en un cap de setmana. La Unió Europe defensa millorar la vigilància a les agències de notació, apropar la normativa comptable a nivell internacional, millorar la regulació dels mercats financers, establir codis de conducta per evitar riscs excessius i atorgar a l’FMI una major responsabilitat. Faran falta mesos per a que les posicions enfrontades trobin un punt de trobada i una nova sèrie de mesures concretes ajudin a que un nou capitalisme vegi la llum.